hades

Fill de Cronos i Reva. Germà de Zeus i Posidó.En el repartiment del món li va tocar ser el senyor de les regions infernals que es troben sota terra, la qual cosa acabaria anomenanse l'Hades. A l'Hades resideixen les ànimes dels morts, és molt difícil sortir, tal vegada per Cèrber, el gos de tres caps que va designar Hades per a la guàrdia de les portes del Hades.
Representa a la mort, la fi dels mortals, és per això pel que tots ho temen, tant déus com a humans.

Va ser rebutjat per totes les dones, així que va raptar a Perséfone, filla de Demeter, i la va prendre com a esposa, quedant aquesta a l'Hades. L'obstinació de Demeter va aconseguir que Zeus alliberés a Persefone, deixan-la tornar a la terra durant sis mesos a l'any, en els quals floria la Terra.

zeus

Era el déu del Cel i la Terra, a més de sobirà dels Déus olímpics, se li considerava el pare dels déus i dels humans pel seu  caracter protector.
Com a arma tenia el raig, el tro i el llampec que li van proporcionar els Cíclopes. 
A l'espatlla portava un àguila, símbol de força. El seu caracter se sol interpretar com a afable, fort, fàcil d'admirar, però alhora capaç de caure en temptacions carnals que mostren debilitat. És per això pel que Zeus té una àmplia varietat d'amants i fills, deesses i humanes, no importava en el joc del plaure i l'amor.

Descendeix de Cronos i Reva. El seu pare, va ser menjan-se a tots els seus germans, tement ser destronat per algun dels seus fills, però Reva, quan va néixer Zeus, li va donar al Cronos una pedra  en araps i la hi va menjar. Zeus va ser posat fora de perill en una cova a la Terra, on va créixer fins a aconseguir tot el seu poder diví.

Mitjançant una poció fan vomitar a Cronos a tots els seus fills, que al costat de Zeus, lluiten contra el seu pare i els seus germans els Titans. Gea li diu a Zeus que venceran quan alliberi als Cíclopes i Hecatónquiros del Tartaro. Així ho va fer i aquests li van ajudar a vèncer i li van donar les armes màgiques amb les quals van vèncer als Titans.

La guerra de Troia

La Guerra de Troia es narra en la Ilíada d'Homer i pot estar inspirada en un conflicte real ocorregut al segle XII a. de C. Segons la tradició homèrica, la guerra va ser iniciada pels grecs, dirigits per Agamèmnon, per recuperar a Helena, la seva cunyada que s'havia escapat amb Paris. Durant els nou primers anys, la guerra no es defineix per cap dels dos bàndols, però al dècim, Troia és derrotada.

Enganyats perquè pensessin que els grecs es rendien, els troyanos accepten un enorme cavall de fusta entragado en qualitat d'ofrena religiosa. En tancar-se les portes de la ciutat, els grecs ocults en el seu interior, surten i saquegen Troia. Enees, príncep Troià, aconsegueix escapar i funda Roma. Segons una altra llegenda, el nét del seu nét, Brutus, es va establir a Gran Bretanya i amb les restes de l'estirp troyana fundaria Nova Troia (el Londres actual). 


Si voleu saber més podeu mirar les següents pel.licules : Helena de troya o La guerra de troya per a mi les dos són molt bones espero que us agradin :D

La llegenda del minotaure

El minotaure era fill de Pasifae, esposa del rei Minos de Creta i d'un toro blanc enviat per Posidón, déu del mar. Minos havia ofès greument a Posidón qui com a venjança va fer que Pasifae s'enamorés de l'animal. Fruit d'aquesta unió va néixer el Minotaure, un ésser violent, meitat home, meitat toro, que s'alimentava de carn humana. Per amagar la seva vergonya i protegir al seu poble, el rei Minos va pregar a l'inventor Dédal que li construís un laberint del que el monstre mai pogués sortir. Cada nou anys, a fi d'apaivagar-ho, Minos li oferia la bèstia, set dones i set joves que imposava com a tribut a la ciutat d'Atenes.

En una ocasió, Teseu es va oferir voluntari com a víctima, amb la intenció de matar al Minotaure i alliberar a Atenes d'una cruel destinació. Amb l'ajuda de Adriadna, la filla del rei, que s'havia enamorat d'ell, assoliment el seu propòsit: Adriadna li ofereix a Teseu un cabdell de fil que li ha donat Dédal, l'arquitecte del laberint. Haven lligat un dels seus extrems en l'entrada i seguint el fil pels intricats passadissos del laberint, Teseu pot, efectivament, trobar la sortida.

A mi personalment aquesta es la història que mes m'agrada perquè va ser la primera que vaig sentir i per mi una de les mes interesants que hi han.